domingo, 16 de julio de 2017

Séquia de Pixavaques o dels Àngels

Séquia de Pixavaques o dels Àngels

«Males llengües dien que les fonts que ni havia a l'entrada del poble donaven mes llet que totes les vaques de l'horta, perque les dones venien en els animals fins a l'entrada del poble, alla a on estava la sequia de Pixavaques, a on les amarraven mentres repartien la llet per les cases.»

Miscelanees a vora mar

Vicent Monzó Expósito


«Creuàvem per on hi havia antigament la séquia de Pixavaques (ara soterrada) per  on ara hi ha l'avinguda Pintor Ferrandis, la séquia separava antigament el Cabanyal del Cap de França».

http://elscolorsdelaterra.blogspot.com.es/


«Aquesta divisió es correspondrà ales mateixes fronteres naturals que marquen les séquies i compartimenten les diverses barriades: del Rihuet a la séquia de Gas, el Canyamelar; del Gas a la séquia dels Àngels o Pixavaques, el Cabanyal, i dels Àngels al a séquia de la Cadena, el Cap de França».

Llàgrimes vora mar: Guerra, postguerra i riuada al Cabanyal (1936-1957)

Beatriz Santamarina Campos


«Al nord del riu ja trobem les séquies del Riuet, En Gasch, els Àngels, la Cadena i Vera».

«Hui els camins d’argent de la València marítima transcorren per baix de l’asfalt i salven fonaments de finques o túnels ferroviaris com el de Serradora en la seua devallada cap a la mar, soterrats per baix l’arena fins que un emisari les fa desaiguar mar endins. Així succeïx amb les séquies del Riuet, En Gasch, els Àngels –popularment Pixavaques, ja que en les rodalies pasturaven vaques i cabres– i la Cadena, de les quals hui a penes queda més rastre que la memòria –ja escassa– dels que les conegueren i la remor, en el silenci d’algunes nits, de l’aigua que corre serena per les entràmenes dels carrers, aliena al pas del temps».

La séquia d'en Gasch. L'artèria essencial de la València marítima. Felip Bens

http://valenciaplaza.com/


«Cap al sud, i en este orde, vindran els ramals de La Cadena (avgda. Tarongers), Pixavaques o els Àngels (c/ Pintor Ferrandis), En Gasch (c/ Mediterrani), Riuet (c/ Francesc Cubells), tots ells coberts».

Vera, mar i horta. Felip Bens

http://valenciaplaza.com/


«Entre los autores que he podido leer, el más antiguo y más prestigioso es José Rodrigo Pertegás, que en su Ensayo sobre topografía preurbana de Valencia, publicado en  1922, habla de las fuentes y acequias utilizadas para los usos domésticos y agrícolas. Entre otras de Carpesa, Benimaclet o Borbotó, nombra a las de “En Gasch y Pixavaques, en El Cabañal y Cap de Fransa”». 

Antonio Sanchis Pallarés

https://antoniosanchis.wordpress.com/


«Seguint les escorrenties naturals de l'aigua cap a la costa, les sèquies i rieres convertides en carrers: el Riuet (ara Mariano Cuber), la Sèquia d'en Gasch (ara “avenida del Mediterràneo”) o la Sèquia de Pixavaques (ara Pintor Ferrandis)».

http://www.cabanyal.com/

Imágenes. http://www.skyscrapercity.com/

No hay comentarios:

Publicar un comentario