Vora mar. La València marítima i més: La Ermita y el Molino de Vera. Y tercera parte

domingo, 5 de febrero de 2017

La Ermita y el Molino de Vera. Y tercera parte

Una vegada arribats la séquia de Vera, ens trobem el casal moliner homònim.

Todocolección

Pinterest

Ermita de Vera sobre 1910

https://vicenticoaa.blogspot.com/

La seua ubicació al Clot de Vera , no degué de ser casual, ja que el Molí en conjució amb la séquia, era beneficiari de bona part del conjunt de cursos d´aigua de l´extremal, ja esmentats anteriorment. En poques paraules, l´enginy de Vera representa un clar exemple de molins a cua de sistema, però no depenent principalment d´una séquifluvial, sino més bé, adscrit a un xarxa de microregadius aloctons de les grans séquies del Túria.

Pinterest

1980

https://vicenticoaa.blogspot.com/

A banda d´esta qüestió formal, este darrer artefacte del sistema d´extremals de Rascanya, ha sigut molt possiblement un dels més coneguts i famosos a l´Horta de València; ja què el complexe del molí i l´ermita de Vera , ha resultat sempre un paisatge recurrent per artistes o simple excursionistes de camí i séquia.

José Cozar Viedma

Todocolección

José Estellés

http://www.subastasgaleria.es/

Mínguez

María Luisa Claudio Kraus y Cristina Castany

http://landscapeofvalencia.blogspot.com.es/

Cristina Castany Pallarés

http://landscapeofvalencia.blogspot.com.es/

Ermita de Vera

Óleo sobre lienzo

Martín Vidal Corella

1895-1976

Les primeres dades que tenim respecte a la seua construcció, corresponen a la intervenció arqueològica que es va realitzar, durant l´any 1997, per les arqueòlogues Concha Camps i Francisca Rubio.

Pinterest

http://www.skyscrapercity.com/showthread.php?p=104522156

lamalva-rosaenblancinegre.blogspot.com.es/

Estos tècnics, trobarem i detectarem elements constructius baixmedievals, entorn el segle XIV. Les dades documentals més antigues, corresponen al segle XVI, en concret a l´any 1534. Tot i qué també trobem informació d´altres anys del mateix segle, pels quals sabem que la poderosa familia dels Mercader era la propietaria d´este casal. Un segle más tard, durant les primeres dècades, va haver un fort enfrontament entre membres d´esta mateixa familia -concretament els litigants eren Baltasar i Rafaela Mercader- per la possessió del Molí de Vera. Posteriorment durant el segle XVIII, el propietari del molí era Vicente Milan, el qual el tenia arrendat a Francisco Hurtado. Ja dins els primers anys del segle XIX, el propietari era el Marqués de Malferit.

Don Pascual Mercader i Roca, marqués de Malferit i Dolores Tudela Gallinas,

amb qui es va casar en segones noces el 28 de març de 1862

http://historiadeaielo.blogspot.com.es/

Funcionament d'un molí hidràulic

Un molí hidràulic tenia en la pressió de l'aigua la seua força, gràcies a l'aprofitament de la gravetat. L'aigua movia la roda horitzontal de pales, que feia rodar l'eix o "arbre".